Aquest és el blog personal de Guillem Escriche. M'agrada escriure i dibuixar o dibuixar i escriure, depèn del moment. En aquest blog vull presentar els projectes en els que estic treballant i potser, només potser, alguna de les coses que em passen pel cap.

dilluns, 2 de desembre de 2013

M'imagino una nena...

   - No em preguntis perquè, però m'imagino una nena caminant pel desert al costat del protagonista- em va dir el Demian a la terrassa del restaurant de la Foixarda, una agradable tarda de principis d'estiu.
   El repic de les peülles dels cavalls sobre la terra batuda acompanyava la nostra conversa.
   El Demian Sabini acabava d'escriure, dirigir, produir i interpretar la pel.lícula "Terrados", una peli de baix pressupost que havia tingut un bon recorregut a les sales i al circuit de festivals de cine independent. Havia guanyat premis, recollit bones crítiques i havia estat declarada, per alguns, com un manifest del cine low cost. Actualment es pot trobar a les botigues en DVD.

http://terradoslapelicula.com/

   - Una nena?- vaig preguntar incrèdul.
   - Sí, tiu.
   Feia uns mesos que havíem començat a treballar en el guió de la que serà (estic segur que sí) la propera peli del Demian. Una aventura que reflexiona sobre la relació entre l'home i la màquina. Teníem un argument embrionari que no ens acabava de convèncer, un protagonista sense nom i ja havíem rebutjat 24 seqüències per començar la peli. Però el Demian em parlava d'una nena que acompanyaria el protagonista en aquella gran aventura.
   - És curiós que em parlis d'una nena- vaig deixar caure com si res. - Fa més de mig any que vaig fer un dibuix sense saber perquè el feia. Ni tan sols l'he acabat. Simplement em va venir la imatge, i la vaig dibuixar.
   Vaig treure el mòbil de la butxaca i li vaig mostrar aquest dibuix a mig fer:


   El Demian amb el meu mòbil a la mà em va etzibar:
   - És això, tiu. Just això és el que estava pensant.
   Han passat uns quants mesos des d'aquesta conversa. Ara ja tenim un argument que ens agrada, uns personatges definits i un món suficientment clar per extreure'n una gran història. Ja em començat a escriure el guió. I la nena, aquesta nena de què em va parlar el Demian, no només acompanya el protagonista en les seves tribulacions, sinó que s'ha convertit en un dels personatges clau de la trama.
   No crec que es tracti només d'una casualitat. Perquè encara conservava aquesta imatge entre la resta de fotos del meu mòbil? A vegades, una simple imatge t'atreu incomprensiblement. I, en alguns casos, encén alguna llumeta al fons del teu cervell. Estic segur que això és just el que va passar aquella tarda de principis d'estiu.

   I, per cert, aquesta nena ja té nom. Es diu Nola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada