Aquest és el blog personal de Guillem Escriche. M'agrada escriure i dibuixar o dibuixar i escriure, depèn del moment. En aquest blog vull presentar els projectes en els que estic treballant i potser, només potser, alguna de les coses que em passen pel cap.

dissabte, 4 de gener de 2014

LA MOFI I EL VAMPIR

   La mofeta Mofi i el vampir van néixer l'aula de segon de primària a l'escola Magòria de Barcelona. Fruit d'una iniciativa molt bonica però, a la vegada, aterridora. Es tractava d'anar a l'escola, de bracet d'una escriptora i, literalment, fer inventar un conte als nens.

   La Mireia, l'escriptora, incitava els nens a proposar personatges i els encaminava en la creació d'una trama. Jo, al seu costat, amb un faristol ple de DIN-A3 havia d'anar dibuixant, sobre la marxa, tot el que ells anaven dient. Com us deia, una experiència bonica però, a la vegada, aterridora. Qualsevol pas en fals podia fer que un dels nens es fixés en un dels meus dibuixos i digués: - Eh! Les balenes no són pas així!
   - És veritat- diria un altre- i el cotxe de bombers sembla un plàtan! I això acabaria portant inevitablement al: - jo dibuixo molt millor les papallones.

   A aquest fet angoixant, s'hi sumava una variable que convertia el terror en horror: el meu fill de set anys estava en aquella classe. Un eventual ridícul meu s'hauria convertit en tragèdia. Dit sigui de passada, va ser precisament ell, el meu fill Max, que em va posar per primera vegada contra les cordes.
   - Una mofeta!- va exclamar. - El protagonista serà una mofeta!
La meva companya, la Mireia l'escriptora, va preguntar als altres nens si els semblava bé el protagonista. Els SÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ !! es van estendre per l'aula.

   Una mofeta? Una mofeta? Com collons es dibuixa una mofeta? L'única imatge que em venia al cap d'una mofeta era la mofeta enamoradissa de la Warner Bros. Però no tenia idea de com dibuixar-la. A vegades passa això. Saps com és una cosa, però no hi ha prou dades al cervell per representar-la en la seva totalitat.

   Quan les gotes de suor començaven a baixar-me pel clatell, em va venir al cap una sèrie de dibuixos que m'agrada molt: "Hora de aventuras". En en Jake, el gos, vaig creure trobar la solució.
   El gos Jake és una espècie de caramel de llimona gegant amb cara de bull-dog que té la facultat d'allargar i encongir el cos. Vaig pensar que, si els nens reconeixen un gos en en Jake, serien capaços de reconèixer una mofeta amb una estructura semblant.

Com em va dir una persona molt llesta una vegada: quan no sàpigues com resoldre un dibuix, mira com ho fan els bons...

Aquí en teniu el resultat:









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada